LLETRA OBERTURA

DOCTOR: Enhorabona! És un nen!

PARE: I on és el nostre fill?

DOCTOR: Aquí.

PARE: On?

DOCTOR: Aquí.

PARE: On?

DOCTOR: Aquí! A la meva mà.

MARE: Això tant petitet és el nostre fill?

PARE: Vol dir que no s’ha deixat algún tros a dintre?

DOCTOR: El nen està perfectament! Ha nascut sà i molt fort. Això si, els ha sortit

una mica petit…

PARE: Una mica?

MARE: És preciós! Si que és una mica menudet… Que et sembla

si li diem… Patufet!

PARE: Sembla que li agrada!

MARE: Doncs decidit! Benvingut al món Patufet.

TOTS: Patufeeet! On eeets? Patufeeet! On eeets?…

PATUFET: Sóc aquí!

TOTS

NO ÉS UNA FORMIGA, NI UN CIGRONET

NI UN MOC, NI UNA LLENTÍA

NI UN MOSQUIT PETITET

ÉS UN NEN MENUT I FORT

I LI DIUEN PATUFET

‘NEU AMB MOLT DE COMPTE

QUAN PASSEGEU

ELL CANTA AMB MOLTA FORÇA

PERQUÈ NO EL TREPITGEU

NO HI HA UN ALTRE NEN COM AQUEST

ÉS EN PATUFET

QUAN VA ANAR A L’ESCOLA

TOTS QUEDAREN ENMUDITS

NO HAVIEN VIST MAI UN NEN TANT FORT PRÒ TANT PETIT

MOLT AVIAT LA VEU

VA ANAR CORRENT PER TOT L’INDRET

FINS QUE TOT EL BARRI

CONEIXÍA EN PATUFET

NO ÉS UNA FORMIGA, NI UN CIGRONET

NI UN MOC, NI UNA LLENTÍA

NI UN MOSQUIT PETITET

NO HI HA UN ALTRE NEN COM AQUEST

ÉS EN PATUFET

MESTRE: Problema número 2. Si en Joan té dues pomes i el seu germà li’n dona dues més… Quantes pomes té en Joan?

PATUFET: Quatre!

MESTRE: Correcte! Qui ho ha dit?

PATUFET: Jo!

MESTRE: Qui?

PATUFET: Jo!

MESTRE: Qui?

PATUFET: Jo!

MESTRE: Ja sabeu que no m’agradan aquestes bromeees!

PATUFET: No és cap broma! Sóc jo, en Patufet!

MESTRE: Patufet! Mai no arribaràs enlloc si no ets capaç ni d’arribar a la cadira.

MESTRE: Au! Tots cap al pati! Tu no Patufet! No voldràs pas que els teus

companys et trepitgin! Tu queda’t aquí i neteja la pissarra.

PATUFET

VOLDRÍA SER UN NEN IGUAL QUE ELS ALTRES

JO NO HE TRIAT PAS SER ALGÚ TANT PETIT

PRÒ SÉ QUE SÓC CAPAÇ DE FER GRANS COSES

I SÉ DEL CERT QUE EL DIA ARRIBARÀ

PATUFET: Mare! Vull que tothom em vegi gran!

MARE: Vols jugar amb la lupa?

PATUFET: Que sóc gran de debò! Deixa que porti l’esmorzar al pare!

MARE: L’esmorzar? Al pare? Tot sol? Ni parlar-ne!

PATUFET: Potser sóc petit de mida però per altres coses ja sóc gran! Et prometo que tornaré sà i estalvi!

MARE: Farem una cosa. Ves a la botiga d’aquí al costat a buscar un paquet de sal.

Si tornes d’una peça tornarem a parlar de l’esmorzar.

PATUFET: Gràcies mare!

MARE: Però no oblidis de cantar ben fort la teva cançó! La cançóoo!

PATUFET

PATIM, PATAM, PATUM

HOMES I DONES DEL CAP DRET

PATIM, PATAM, PATUM

NO TREPITGEU EN PATUFET

DOLENT1: Mira! Has vist mai un nen tant petit?

DOLENT 2: Això és un nen? Semblava una oliva… Amb la gana que tinc…

DOLENT1: Estas pensant el mateix que jo?

DOLENT2: Que tant de bò estigui farcit d’anxova?!

DOLENT1: No, pallús! Aquest nen és el que ens cal per recuperar el diamant

DOLENT2: Quin diamant?

DOLENT1: El diamant de la Reina! El tresor més gran que ha existit mai a la terra. El teníem a les nostres mans quan de sobte aquell maleït bou se’l va

menjar!

DOLENT2: És veritat! Aquell maleït bou!

DOLENT1

EL DIAMANT DE LA REINA ÉS EL TRESOR MÉS GRAN

AMB MOLT D’ESFORÇ EL VAM PODER ROBAR

PRO JUST QUAN CORRÍEM PER ESCAPAR

UN BOU ENORME SE’L VA MENJAR

I AQUEST MARREC TANT PETIT, DE LA MIDA D’UN DIT

POT ENTRAR DINS DEL BOU I EL POT RECUPERAR…

DOLENT2

AT FIRST I WAS AFRAID…

DOLENT1: Però què fas!

DOLENT2: Jo també vull cantar!

DOLENT1: Ara no! I compte! Que tornen per cantar ”l’estribillu”. Disimula!

TOTS

‘NEU AMB MOLT DE COMPTE

QUAN PASSEGEU

ELL CANTA AMB MOLTA FORÇA

PERQUÈ NO EL TREPITGEU

NO HI HA UN ALTRE NEN COM AQUEST

ÉS EN PATUFET

PATUFET: Mare, mare!! Ja sóc aquí! I he portat la sal!!

MARE: De debò? Doncs potser si que ja ets més gran del que em pensava! Va,

confío en tu. Pots anar a portar l’esmorzar al pare.

PATUFET: De veritat? Gracies! Moltes gràcies! No et fallaré mare!

TOTS

NO ÉS UNA FORMIGA, NI UN CIGRONET

NI UN MOC, NI UNA LLENTÍA

NI UN MOSQUIT PETITET

ÉS UN NEN MENUT I FORT

I LI DIUEN PATUFET

‘NEU AMB MOLT DE COMPTE

QUAN PASSEGEU

ELL CANTA AMB MOLTA FORÇA

PERQUÈ NO EL TREPITGEU

NO HI HA UN ALTRE NEN COM AQUEST

ÉS EN PATUFET

ÉS EN PATUFET

ÉS EN PATUFET

VOLDRÍA SER UN NEN IGUAL QUE ELS ALTRES

ELL NO HA TRIAT PAS SER ALGÚ TANT PETIT

SABEM QUE ETS MOLT CAPAÇ DE FER GRANS COSES

SABEM DEL CERT QUE EL DIA JA ARRIBAT

JA HA ARRIBAT!

NO ÉS UNA FORMIGA, NI UN CIGRONET

NI UN MOC, NI UNA LLENTÍA

NI UN MOSQUIT PETITET

ÉS UN NEN MENUT I FORT

I LI DIUEN PATUFET

‘NEU AMB MOLT DE COMPTE

QUAN PASSEGEU

ELL CANTA AMB MOLTA FORÇA

PERQUÈ NO EL TREPITGEU

NO HI HA UN ALTRE NEN COM AQUEST

DOLENTS

TROBAREM EL DIAMANT, SI SEGRESTEM A EN PATUFET!

PATUFET I MARE

MIRA PER ON VAS

CANTANT LA CANÇÓ

I NO TRIGUIS GAIRE

TOTS

PATUFET!

LLETRA PRIMAVERA

MARIETA: En fi, Cigronet…

PATUFET: Patufet.

MARIETA: Això. Són les coses que té la Primavera. El sol, les flors i les al.lèrgies.

Que hi farem!

PATUFET: Quina primavera? Ara som a l’estiu.

MARIETA: Però qui ho ha dit això?

PATUFET: No he sé, se sap. La primavera ja va passar. Ara som a l’estiu i després vindrà la tardor, després l’hivern…

MARIETA: Sempre és primavera estimat Mosquitet

PATUFET: Patufet! I t’estic dient que som a l’estiu!

MARIETA: I jo t’estic dient que SEMPRE ÉS PRIMAVERA!

MARIETA

MIRA EL JARDÍ I LES FLORS AMB TOTS ELS SEUS COLORS

MIRA LA GESPA FRESCA I SENT LA SEVA OLOR

EL SOL ESCALFA AL MATÍ

MAI NO FA FRED A LES NITS

ÉS EL SENYAL QUE AVUI…

ÉS PRIMAVERA

QUAN EM LLEVO CADA MATÍ

ÉS PRIMAVERA

ELS OCELLS CANTEN AMB MI

LA GENT ÉS MÉS AMABLE

JA NO SE SENTEN CRITS

I JO SOC MÉS FELIÇ

LA PRIMAVERA VIU EN MI

PATUFET: I quan começa fer fer més calor? No és estiu?

MARIETA: No, és més primavera.

PATUFET: I quan neva? No és hivern?

MARIETA: És menys primavera.

PATUFET: I quan les fulles cauen dels arbres i comença a fer fresca, no és…

MARIETA: Nen! T’estic dient que sempre és primavera. Quantes vegades més t’ho hauré de repetir?

QUAN ES MENYS PRIMAVERA

I FA MOLT DE FRED I NEVA

LES MARIETES ENS QUEDEM DINS D’UNA FLOR

PERÒ QUAN ES MÉS PRIMAVERA

I FA MÉS CALORETA

SORTIM AMB LES CARROSSES

I CANTEM LA CANÇÓ

PATUFET: Sortiu amb carrosses?

MARIETA: Només el dia de l’Orgull Marieta. És molt vistós i espectacular… Però ja t’ho explicaré un altre día Petonet.

PATUFET: Patufet!

MARIETA: El que sigui.

ÉS PRIMAVERA

QUAN EM LLEVO CADA MATÍ

ÉS PRIMAVERA

ELS OCELLS CANTEN AMB MI

LA GENT ÉS MÉS AMABLE

JA NO SE SENTEN CRITS

I JO SOC MÉS FELIÇ

LA PRIMAVERAAA

VIU EN MI!

Això sí que és una cançó i no el que tu cantes.

LLETRA PATIM PATAM

PATUFET I MARIETA

PATIM, PATAM PATUM

HOMES I DONES DEL CAP DRET

PATIM PATAM PATUM

NO TREPITGEU EN PATUFET

PATIM, PATAM PATUM

HOMES I DONES DEL CAP DRET

PATIM PATAM PATUM

NO TREPITGEU EN PATUFET

 

LLETRA ELS PARES

PATUFET

SEMPRE M’ENFADO AMB LA MARE

SI NO EM COMPRA TOT EL QUE VULL

LI FAIG MALA CARA I M’ENRABIO

SI EM RENYA PER ALGÚN MOTIU

PERÒ AVUI LA MARE NO HI ES

I TINC POR

NO PODRÉ DORMIR

SENSE EL SEU PETÓ

EL PARE SEMPRE TREBALLA

I JO VULL QUE JUGUI AMB MI

NOMÉS VOL QUE VAGI A L’ESCOLA

I NO EM DEIXA JUGAR AMB LA WII

PERÒ AVUI EL PARE NO HI ÉS

I ELL DE NIT

M’EXPLICAVA CONTES

AL FICAR-ME AL LLIT

POTSER EM CALÍA SER BEN LLUNY DE CASA

PER DONAR-ME DE LES COSES QUE TINC

POTSER TENEN RAÓ I SOC MASSA PETIT

DESITJARÍA QUE ELS PARES FOSSIN AQUI

QUE EM FESSIN UNA ABRAÇADA

UN PETÓ DE BONA NIT

LLETRA SEMPRE JUNTS

MARIETA: Ep! Què no sentíu la música? Abans de marxar hauríem de cantar la última cançó

PATUFET: D’acord! La cantem junts?

MARIETA: Sempre! Sempre junts!

TOTS: Siiii!

TOTS

SEMPRE JUNTS

VIUREM AVENTURES

SEMPRE JUNTS

ENS FAREM MÉS GRANS

SEMPRE JUNTS

SEMPRE JUNTS

MARIETA

Serà més primavera si estem junts!

TOTS

SI!

SEMPRE JUNTS

VENEN ELS PROBLEMES

SEMPRE JUNTS

ELS FAREM MARXAR

SEMPRE JUNTS

SEMPRE JUNTS

TOT ÉS MOLT MILLOR

VOLIES SER UN NEN COM TOTS ELS ALTRES

NO VAS TRIAR PAS SER ALGÚ TAN PETIT

PRÒ HAS VIST QUE ETS MOLT CAPAÇ

DE FER GRANS COSES

SI COMPTES AMB L’AJUDA DELS AMICS

TECLA

I tant que si!

TOTS

SEMPRE JUNTS

VIUREM AVENTURES

SEMPRE JUNTS

EN FAREM MÉS GRANS

SEMPRE JUNTS

SEMPRE JUNTS

CLICK

Ja puc caure d’esquena si estem junts!

TOTS

SEMPRE JUNTS

VENEN ELS PROBLEMES

SEMPRE JUNTS

ELS FAREM MARXAR

SEMPRE JUNTS

SEMPRE JUNTS

TOT ES MOLT MILLOR

DOLENT 2: Escolta…

DOLENT 1: No em diguis res.

DOLENT 2: Es que…

DOLENT 1: No em diguis reees.

DOLENT 2: On som? Tinc gana, tinc set i m’aburreixo…

DOLENT 1: Vols fer el favor de callar! Hem perdut el diamant per sempre, mai no el recupararem. I a sobre no soritrem mai d’aquest desert. Però per què? Per què em surten sempre tant malament les coses…

SEMPRE JUNTS

PRÒ NO HI HA MANERA

SEMPRE JUNTS

ENS QUEDEM ENRERA

SEMPRE JUNTS

SEMPRE JUNTS

Ja no puc més.

DOLENT 2: No et desanimis! Perquè no intentem trobar el camí per tornar casa?

DOLENT 1: Quin camí?! Quin camí?! Si aquí només hi ha sorra! Em sembla que serà millor que ens separem, aquest equip no funciona.

DOLENT 2: No, no em deixis! No sabría que fer sense tu!

DOLENT 1:I a sobre no tenim res per fer demanar ajuda. Si tinguéssim una

vengala, o una mica de foc per fer senyals de fum, o un mirallet perquè s’hi reflexi la llum…

DOLENT 2: La meva pedra fa molta llum quan li toca el sol.

DOLENT 1: Quina pedra?

DOLENT 2: Una que tinc. Me la vaig tobar sota una col el día que vam robar el

diamant.

DOLENT 1: Sota una col?

DOLENT 1: El diamant!

DOLENT 2: On?

DOLENT 1: Aquí! Això! Això és el diamant de la reina!

DOLENT 2: No, això és la meva pedra.

DOLENT 1: No em diguis que l’has portat sempre a la butxaca des del primer día!!

DOLENT 2: Si et dic que si t’enfadaràs?

DOLENT 1: Enfadar-me? No! És la millor notícia que em podríes haver donat mai! Som rics, no te’n adones? Som riiiiiiiiiics! El diamant és nostre!

DOLENT 2: Així doncs no t’enfades amb mi?

DOLENT 1: Enfadar-me??

DOLENT 2: I seguirem junts?